Que l’educació travessa moments delicats no és cap novetat. En els darrers anys hem vist com les restriccions econòmiques dificultaven cada vegada més les condicions de treball dels centres i del professorat. En aquest context, és realment complicat obrir portes a la innovació ja que, sense recursos, resulta gairebé impossible l’aventura de tirar endavant projectes de millora. La reducció de mitjans al centres –tant humans com materials– s’ha vist agreujada per la disminució dels suports externs que aporten diferents institucions, entitats i organismes, que també han vist com minvaven els seus pressupostos.

Sense obviar la sensació de desànim que genera aquest cúmul de mancances, cal valorar especialment la tenacitat de centres i docents que dediquen esforços a impulsar activitats i experiències que aporten valor afegit a la tasca educativa.
En aquest número recollim algunes d’aquestes iniciatives, explicades de la mà dels seus impulsors, als quals agraïm la disponibilitat per publicar-les.

Continua llegint →