Fina Monell
Coordinadora del grup de treball “Club de lectura pedagògica” 2012-2013
Som un grup de treball que ens trobem cada mes i mig per comentar i debatre a l’entorn d’una lectura.
Ara ja fa tres cursos que ens trobem, i en preveiem continuïtat, per tal de seguir compartint reflexions, inquietuds, que ens ajuden a aprendre i a comprendre una mica més de la nostra tasca diària acompanyant infants i adolescents en el seu creixement, a pensar, parlant i escoltant sobre el nostre repte: gestionar l’imprevist de manera assertiva. L’imprevist el podem imaginar de manera que quan esdevingui sigui una mica menys inesperat i una mica menys impremeditat.
Aquest temps de grup de treball és també un petit regal que rebem i oferim dels i per als altres, del temps, de la pausa que significa pensament compartit a l’entorn d’una lectura que sempre, sempre ens remet a situacions concretes en les quals, des de diferents llocs de treball, sentim que hi participem conjuntament.
Al llarg d’aquest curs hem fet la lectura de set obres, de les què us en suggerim algunes que per la seva agilitat de lectura i alhora profunditat poden ser candidates a compartir maleta amb els darrers títols editorials del moment.
PENNAC, DANIEL. Com una novel·la
La primera edició és de l’any 1993, és per tant una lectura que amb tota probabilitat molts ja havíem fet i que, pensem, no està de més anar rellegint periòdicament per la visió natural i franca sobre el plaer i el significat de llegir. D’aquí sorgeixen els deu drets del lector que molts coneixereu i que acompanyen aquestes línies.
MANEN, MAX VAN. El tono en la enseñanza
Com a presentació una cita :
“Cómo y qué vemos depende de quién y cómo somos en el mundo. Lo que vemos en el niño y cómo lo vemos dependen de la relación que tengamos con él.”
BOYLE, T. C. El pequeño salvaje
Una novel·la sobre la història del nen salvatge, anomenat Victor, trobat al bosc d’Aveyron (França) l’any 1797.
Citem: “Quizás las lecciones más cruciales que Itard le había enseñado hubieran sido aquellas destinadas a mostrarle cómo ir más allá de sí mismo; cómo comprender que los demás tenían también sus necesidades y emociones; cómo sentir piedad y su corolario, compasión.”
Potser educació és essencialment això.
