Carme Cols, Josep Fernández i Montse Grau
Coordinadors/es del grup
Moltes vegades tenim la sensació de no tenir els coneixements necessaris i suficients per parlar i fer ciències a l’escola bressol. De què parlem, quan diem “fer ciències” amb els més petits? Curiositat, observació, experimentació… Quins són els veritables interessos dels infants? Quines eines tenen a les seves mans per descobrir el món? Com potenciar al gran desig de conèixer?
Al grup de treball, del Moianès, estem aprenent a mirar, a escoltar, a documentar per poder respondre l’interrogant que anuncia el títol. Volem aprendre i ser conscients de quines activitats oferim als infants que afavoreixen les seves veritables descobertes i la seva curiositat. Estem aprenent a emocionar-nos amb allò que passa i amb el procés que fan els infants en situacions de vida quotidiana copsant on són els elements naturals. L’aigua, la llum, l’aire i la terra estan presents a la seva vida. Què fem i què deixem fer perquè continuï la curiositat per investigar?
Les motivacions del grup, amb el temps, ens fan retrobar els records de la nostra infantesa. El joc i la comunicació. Les relacions amb els companys, amb els avis, amb persones grans. Ens adonem que el coneixement es va construint, un coneixement que és reinventat de nou, que cadascú redescobreix al llarg de tota la vida. Mai deixes de fer-te preguntes de com estan fetes les coses i com en pots crear de noves… Transformem quan formem part d’un procés de descoberta. Ens adonem que per les persones, grans i petits, poder ser protagonista dels propis aprenentatges és la base per establir estratègies que ens apropen a trobar respostes que ens formulen noves preguntes. Com diu Maria Arcà “Mitjançant una interacció permanent amb les coses i amb la resta de persones, immersos en una cultura que afavoreix tot tipus de coneixement, els infants comencen molt aviat a fer-se preguntes fonamentals sobre com està fet el món“. (…) Què vol dir afavorir tot tipus de coneixement? Quins escenaris oferim als infants?
Les trobades els dissabtes amb diferents escoles ens serveixen per intercanviar i debatre allò que ens mostren els infants. Petites observacions plenes de significat i d’una gran riquesa que ens fan emocionar i il·lusionar en el treball de recerca que estem fent sobre què vol dir fer ciència. Observacions que marquen petits girs que fan possible escoltar les veritables necessitats dels infants. Observacions que posen l’accent en l’escolta i en la nova mirada per trobar maneres de donar temps. Regularitat i continuïtat d’experiències.
“Un dia d’aquests, que els matins tenim molta boira i humitat, al sortir al pati, vaig veure com la Berta anava observant unes gotes penjades en els barrots del banc i al cap d’una estoneta va intentar tocar-ne una amb el dit, va quedar parada en veure que desapareixia i ho torna a fer amb la gota del costat, n’hi havia de cap a cap del banc formant una llarga filera. Al cap de tres o quatre vegades de repetir la mateixa acció, va mirar-se el dit i amb la pròxima gota, després de tocar-la es posa el dit a la boca i així fins arribar gairebé al final del banc”.
Aquest curs ens hem retrobat i la Berta Mor de l’Escola Bressol Municipal Garrofins de Moià i la Gemma Domene de la Llar d’Infants Municipal Tinet de Navarcles, han recollit en la primera acta un reflex del que el grup anem fent i construint:
27 de setembre 2013
“Hem començat un grup de treball que és la continuació del curs Ciència a l’escola bressol. I per què no?
Ens hem retrobat companyes de Navarcles, Sant Salvador de Guardiola, Avinyó, Moià, la Carme Cols i el Pitu Fernàndez de Rosa Sensat, que ens acompanyen en la reflexió.
En un primer moment, com sempre, hem fet petar la xerrada, però de seguida hem anat per feina. I és que la Ramona Francàs, de la Llar d’Infants Municipal d’Avinyó, ja portava molta feina feta i una motxilla d’experiències del curs passat que ens han enriquit a totes i ens han servit per començar a encaminar el treball de grup.
La Ramona ens ha mostrat fotos d’experiències que havia viscut amb els infants, experiències relacionades amb l’aigua i amb la seva transformació. Ens mostra fotos de com surten a veure com plou, de com s’ha quedat de glaçat el terra de davant l’aula, de com la Noa descobreix les gotetes de la gebrada en el banc del pati i com més tard una companya s’hi afegeix en el joc, de l’existència de les gotets d’aigua que hi ha a la teulada de l’escola fruit de la neu que es desfà…
De tot plegat, al llarg de la presentació feta per la Ramona i amb l’ajuda de la Carme vam anar extraient diferents conceptes importants:
- No tenir pressa, no avançar la resposta del que passa, deixem que els infants descobreixin.
El context és qui fa les preguntes i les respostes són construïdes amb molt de temps relacionant significats que els infants van elaborant. La descoberta, la motivació, la continuïtat, l’intercanvi del descobriment fa refer el contingut amb noves preguntes.
La presa de consciència dels valors que transmetem en l’organització de l’espai, dels escenaris que escollim i els materials que deixem…. En el context on viu i creix l’infant es dóna l’acció i es troben conquistant la seva autonomia. Un context que interroga o ho dona tot fet? L’adult parla, parla, parla? o l’adult prepara, observa, escolta? Ens adonem que sovint les nostres paraules s’avancen i donen massa solucions. Les preguntes que es fan els infants són complexes per interpretar perquè hi ha tantes lectures com mirades… Sovint la “motxilla” de fer de mestres ens fa fer afirmacions que tanquen la imaginació o la recerca de l’infant.
- Documentar les experiències, fer el lligam i recordar el que s’ha fet anteriorment crea una manera de recollir amb petites històries un recorregut que mostra un procés.
La documentació ens ajuda a reflexionar i compartir les diferents mirades. Un suport compartit ens fa obrir moltes carpetes per l’avaluació continuada d’un procés. No es pot documentar tot, ni tot el dia hem d’anar amb la màquina i la gravadora., Hem de seguir el fil d’una situació que va teixint histories en diferents contextos. La vida de l’infant es dóna a fora i dins de l’escola.
“A les escoles hi ha escenaris plens de possibilitats d’actuació per part dels infants que “hem d’aprofitar” ai aquesta paraula! Potser podrem dir: El dia a dia crea escenaris d’actuació que nosaltres haurem preparat curosament amb clares intencions per provocar. No es tracta d’una orquestra que ja té la partitura i el director dirigeix. No és una obra de teatre en que els continguts estan escrits. No és una improvisació, tot està pensat per afavorir un clima tranquil, no distorsionant amb sorolls i ambientacions carnavalesques. Està pensat per reunir-se en petits grups. Els materials i els escenaris, són seleccionats i amb característiques determinants per donar la visibilitat a preguntes i respostes diverses. Escenaris i materials que parteixen dels interessos dels infants. Els infants reconstrueixen les descobertes i fan la generalització i el lligam amb els seus sabers. L’acompanyament d’un savi sempre és molt silenciós però sempre és compartit perquè sap que en la ciència no sempre hi ha respostes exactes.
Continuem preguntant-nos Què és fer ciència? Com ens situem nosaltres dins d’aquest escenari diari? Partim del que observem dels nostres infants. De les seves descobertes. Nosaltres muntem l’escenari però els continguts els posen els infants i els acollim nosaltres.
Continuem pensant i recollint escenaris amb els que gaudim infants i mestres. El feedback, ens motiva. La nostra mirada, acompanya la del grup i diu: “Continuem explorant i descobrint”. Les nostres eines son tots els sentits que es connecten amb el pensament. Assaig-error.
Com observem? Doncs fent petites fotos i documentant-les, això és una gran font d’observació. (Exemple: el procés de descoberta de les gotes d’aigua del banc de l’escola de la Ramona).
Verbalitzar les accions, les petites descobertes que fan els infants ens obre camins i ens inspira per una altra provocació lligada al que han descobert preguntant ¿què passarà si tirem aigua sobre una fulla de col? Aquesta com tantes altres preguntes obertes té moltes respostes. No hi ha una sola resposta. Les preguntes obertes són provocacions cap als infants.
Hem de programar per després poder improvisar. És la pedagogia de la incertesa. Per què aquesta és tant important en la metodologia científica?
Un cop vam veure totes les fotos vam fer una pluja d’idees concloents de tot el que havíem comentat al llarg del matí. El Pitu ens va fer un correu amb totes les paraules clau, vegeu-ne una mostra:
Quotidianitat. Escenaris. Temps. Gaudir. Transmetre. Emoció. Tendresa. Deixar fer. Creure —> Il·lusió. Confiança. Programar. Improvisar. Prudència. Satisfacció. Límits. Coneixement. Aprendre. Evolució.
Ens quedem amb aquestes paraules conscients que han de ser una conquista constant de quefer de mestra i de creure com deia Loris Malaguitzi “L’art d’investigar està a les mans dels infants” Entendre i fer possible aquestes paraules ens demanen continuar amb la recerca dels que vol dir fer ciència…
El grup continuem trobant-nos quatre dissabtes de l’any, passejant-nos pels diferents escenaris, compartint documentació que ens fa graduar la mirada, com si entre totes anéssim graduant les nostres ulleres per mirar i programar.
Tanquem la nostra aportació a la revista amb les paraules:
“Les mestres són com exploradors que utilitzen brúixoles i mapes. I com els exploradors saben on és la meta (els objectius, el currículum). Saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any, perquè el terreny, el clima, les estacions, els infants són diferents. Les destinacions, els objectius, són importants i no els hem de perdre de vista, però més important és saber com i perquè volem assolir aquells objectius. És important per a infants i adults recórrer de nou els propis passos, els seus processos de coneixement a través d’una actitud que és possible, gràcies a l’observació, la documentació i la interpretació.” Loris Malaguzzi
