Maria Estruch, Joan Carles Sampera, Marta Sellas i Neus Serra,
amb la col·laboració de tota la comunitat educativa de l’Institut Llobregat (Sallent)
“Vers l’hort per odorífers boscatges s’obre via” (Verdaguer, Atlàntida, II), un projecte que aglutina diverses matèries i edats, de manera que constitueixin un sol cos, regit per l’optativa que s’ofereix a tercer d’ESO, com si d’un cor es tractés, que batega al si de l’institut de Sallent.
El projecte de l’hort és un projecte obert i transversal perquè hi participen alumnes, professors, veïns del poble, Ajuntament… A part de ser un espai d’aprenentatge compartit, l’hort de l’institut està ubicat en un espai d’una llarga història, no sempre agradable, de la població de Sallent: l’antic barri de l’Estació, que està gairebé desmantellat pel perill d’esfondrament del terreny.
L’hort, d’alguna manera, ha volgut retornar la vida a aquest barri i ha motivat l’Institut i la població a col·laborar i fer créixer aquest arbre que tot just hem plantat. En aquest sentit, s’ha creat el grup de l’hort, un espai d’intercanvi d’idees, propostes, demandes…i molta satisfacció. Així, hem obert un balcó al món amb la informació que, mes a mes, els coordinadors de la revista es cuiden d’ordenar i guarnir.I com tots els projectes, tenim l’ànima i el motor del l’hort: el factor humà!
El projecte neix a partir de l’optativa “L’hort”, que s’ofereix als alumnes de tercer d’ESO, organitzada temporalment en tres trimestres i amb alumnes diferents cada tongada. Paral·lelament, des d’altres cursos i des de diverses àrees es duen a terme col·laboracions, com és el cas de Ciències de la Terra de primer de batxillerat, de Literatura Catalana de segon de batxillerat, Ciències Socials de quart d’ESO, Anglès de tercer d’ESO, Visual i Plàstica de segon i quart d’ESO, el Projecte Sabana o el Cicle Formatiu de Manteniment, que va fer l’estructura de l’hivernacle…
Per tal que l’alumnat no es perdi el cicle complet de l’hort i pugui experimentar tot el procés, es manté el vincle durant tot el curs, amb diverses activitats conjuntes. Per exemple, a les hores de pati es fan trobades periòdiques, a més de la parada que munten cada dimecres a l’entrada de l’institut, on comercialitzen els excedents de producte de l’hort. Així mateix, hi ha dies especials en què cal fer alguna feina, com és ara la plantada de les patates el diumenge de portes obertes, la construcció del llit calent per les vacances de Nadal, o la darrera excursió a l’Escola Agrària de Manresa per assistir a un taller d’energies renovables… Aleshores hi participa tothom. Aquestes activitats constitueixen el nexe comú que els uneix i coordina. De cara a l’estiu, es reparteixen els 75 dies de vacances entre 25 alumnes, de manera que cadascun d’ells és responsable de l’hort durant tres dies, durant els quals s’encarrega de collir, regar, controlar que tot estigui bé… i informar a la professora responsable per correu electrònic i també de forma presencial, en les visites periòdiques que hi efectua.
L’hort no té tanca física que l’envolti. Aquest fet constitueix una metàfora de la filosofia de fons que recorre el projecte: és obert a tot l’alumnat, es treballa cooperativament, buscant en cadascú allò en què excel·leix, des de l’art de saber plegar una mànega de rec sense blecs fins a fer les fotografies per a l’article del mes de la revista. Entre tots s’ajuden i on no arriba l’un, arriba l’altre. De la mateixa manera, l’hort s’obre a tot el professorat, veïns, pares…
I és així com es va trobar la col·laboració de l’Esteve Padullés, pare d’un alumne. L’Esteve, amb el seu hort, ens ha mostrat un model d’agricultura sostenible i respectuosa amb el medi. Per a ell, l’hort és molt important, és com un quadre que representa la seva personalitat. Ens ha explicat els avantatges de consumir aliments de temporada produïts ecològicament en el propi territori; són més gustosos, aporten més nutrients i s’eviten les emissions de CO₂ unides al transport. Ens ha fet veure la importància, per a la nostra salut, de prescindir de pesticides i d’adobs químics en el conreu. Per a fertilitzar el sòl únicament fa servir adob orgànic que obté d’allà mateix (fems de cavall barrejats amb restes vegetals i deixalles de casa) i que reparteix estratègicament en petits monticles per tot l’hort esperant que facin el procés de compostatge. Ens ha mostrat diferents cultius de llegums (faves “Reina Mora”, moreus, estirabecs, pèsols…) i la utilitat de preservar la biodiversitat agrària per a augmentar la resistència de les plantes enfront a malalties i plagues. Amb les cebes de Cornet hem recordat la vàlua de protegir les varietats localment adaptades, davant la homogeneïtat que imposen els mercats. L’Esteve ens ha recalcat els beneficis de mantenir tapat el terra de l’hort, ja sigui amb herba dallada per a retenir la humitat i així estalviar aigua, o amb les plantes que creixen espontàniament i que no suposen un perill per al desenvolupament de les conreades. A part de tapar el sòl aporten una nota de color i fan de refugi d’animalons que ajuden a controlar les plagues. També ens ha insistit que cal reutilitzar els materials amb creativitat, per exemple, creant petits hivernacles amb garrafes de plàstic per avançar alguns conreus.
Seguint els seus consells, a l’hort de l’institut no s’utilitza cap tipus de fertilitzant químic sinó adobs orgànics. També es practica l’associació de conreus per tal de protegir les plantes de les plagues; s’usen plantes acompanyants com és ara les herbes aromàtiques per a evitar el pugó i d’altres plagues, etc. I, encara, ens hem proposat impulsar la recuperació de llavors autòctones i el conreu de plantes medicinals.
De bon començament es va partir l’hort interior en quatre parts, conreades per parelles d’alumnes. De seguida ens vam adonar que el mètode no funcionava per la competència que s’hi establia. Aleshores, i aprofitant la novetat de l’hort exterior que se’ns confiava, amb el volum extra de feina que això representava, s’establí que tot era de tots, tant a l’hora de treballar com a l’hora de replegar les hortalisses. D’aquesta manera la propietat privada passava al règim de cooperativa. Els alumnes cobren en “pèsols” (3 per curs).
També cobren, en caixa comuna, el que venen a la parada dels dimecres. Els clients són els professors, monitores de menjador, personal no docent… que prèviament han passat per les oficines del centre a bescanviar els euros per la moneda de l’hort, a raó d’un euro per “pèsol”. Amb els beneficis obtinguts es compren llavors, eines, es financen sortides (com la de l’Escola Agrària)…
Però el que no té preu és veure la cara de satisfacció que fan pares i avis d’aquests alumnes quan t’expliquen que els ajuden a l’hort de casa o que agafen terra a càrrec seu per a experimentar el seu propi hort. Aleshores el nivell d’implicació és tan gran que els alumnes hortolans demanen consell, apliquen a casa el que han après a l’institut, demanen planter per al seu hort particular… o aturen pel passadís als altres alumnes i professors visitants per a demanar-los quan els tornaran a veure la seva obra, perquè l’hort varia dia a dia i quin hortolà hi ha que no li agradi mostrar el fruit del seu treball?
Per mostrar aquest treball al món sencer, perquè ens en sentim molt satisfets, cada mes es publica el resum de la feina feta a la revista del centre. L’article mensual comença sempre amb una dita adient que relaciona la tradició, el mes, la climatologia i la feina. Tot seguit s’expliciten els objectius del mes, les feines dutes a terme i l’evolució dels conreus durant el període amb gran profusió de detalls i precisió lèxica i conceptual.
Paral·lelament s’està publicant un llibre monogràfic (que porta per títol Venim de l’hort) i que recull tot el cicle anual del projecte. És un nou servei que enguany ofereix la revista: la publicació d’un monogràfic interactiu mitjançant el programa iBooks Author que permet descarregar-lo i llegir-lo en dispositius tipus iPad de forma gratuïta. Així pretenem assolir el bon nivell de divulgació que mereix la feina que fan i la il·lusió amb què treballen els nostres alumnes.
Amb aquest projecte no només hem après coses de l’hort, sinó a ser més persones, a tenir cura del món que ens envolta, se’ns ha evidenciat el fet que si som respectuosos amb la natura i hi treballem a favor, els beneficis que en traurem seran majors i persistiran en el temps. El repte de cara al curs que ve és que sigui el propi alumnat qui projecti el què, el com, l’on i el quan damunt la terra del nostre hort. I sobretot que es pari a pensar el per què.
No volem acabar aquest escrit sobre un projecte que aglutina i entusiasma gent tan diversa en edat, formació i interessos sense recomanar-vos un llibre de Salvador Perarnau que constitueix el referent literari del projecte: El senyor pèsol i altres plantes & Cuques de llum (Súria, 1995). Es tracta de la reedició dels textos de 1930 i 1937, amb dibuixos de Joan G. Junceda i A. Fernández, una publicació adreçada especialment als joves. Ni tampoc ens volem acomiadar sense uns versos d’un dels nostres alumnes, Xavier Gabarrós, que sintetitzen l’essència de la nostra feina, des del punt de vista de l’alumnat:
Aquí, a l’INS Llobregat
un hortet hem conreat.
Plantem tomàquets i patates
per a cobrir els nostres àpats.
Com a bons agricultors,
conreem velles llavors.
Xics i grans, en comunitat,
tots junts hi hem treballat.
Quan per fi hi ha hagut collita
hem acomplert la nostra fita!
