Jordi Marín Monfort
INS Pius Font i Quer (Manresa)
Des de fa ja 5 cursos al Pius Font i Quer duem a terme una experiència innovadora pel que fa a l’aprenentatge de les llengües estrangeres i que amb el pas dels anys ha esdevingut part del projecte de centre. Als seus inicis l’experiència va començar com part d’un PELE (Pla Experimental de Llengües Estrangeres) amb dos crèdits variables, un a 3r d’ESO i un a 4t d’ESO, crèdits que amb els canvis curriculars a què ens hem vist sotmesos s’han convertit en sengles matèries optatives.
La metodologia
La metodologia CLIL (Content and Language Integrated Learning) o en català AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres), és un magnífic mètode per convertir l’aprenentatge de la llengua estrangera en un aprenentatge plenament significatiu. La integració de dues disciplines tan allunyades a priori com puguin ser l’anglès i la física i la química resulta molt senzilla quan es fa ús d’aquesta metodologia.
En essència del que es tracta és d’aconseguir que l’alumnat aprengui simultàniament els continguts de la matèria no lingüística i la llengua estrangera, en aquest cas l’anglès. El mètode és aparentment senzill, els continguts que es treballen són els corresponents a la matèria no lingüística, la “titular” perquè ens entenguem, ara bé, la llengua vehicular de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge és l’anglès.
Lògicament no es tracta de fer la mateixa classe que faríem en català en anglès, no es tracta únicament de traduir els continguts. Tampoc es tracta d’impartir la matèria que s’imparteix al Regne Unit per exemple, la metodologia CLIL implica quelcom més.
Integrar totes dues disciplines implica pensar en les necessitats lingüístiques de l’alumnat per tal d’assolir els continguts de la matèria no lingüística i per tant, cercar estratègies per tal de donar les eines bàsiques per no perdre el fil i poder seguir amb tota normalitat les classes.
Així doncs els materials d’una assignatura CLIL han de ser específics i malauradament hi ha molt poca cosa editada amb la qual cosa han de ser preparats i elaborats expressament. Cal dir, en síntesi, que han de ser força visuals i han de deixar sempre clar quina és la part lingüísitica que necessitem i quin és el contingut que treballem.
El Departament d’Ensenyament concedia fins fa poc llicències d’estudi per tal d’elaborar aquests materials. En podeu consultar alguns exemples a http://bit.ly/wMMSSa.
Les incògnites
A l’hora de decidir si s’aplica aquesta metodologia o no en un centre són molts els dubtes que apareixen i certament alguns són difícils de rebatre sense una experiència prèvia al mateix centre. Us en comentaré alguns dels més habituals i recurrents:
L’alumnat té suficient nivell d’anglès?
Sí, rotundament sí. El cert és que l’alumnat creu que sap molt menys anglès del que realment sap. Des de la meva experiència, el que he observat és una manca de confiança en el seu anglès molt gran. Tot el que necessiten és un mínim de temps per posar-lo en pràctica sense ser penalitzats. Aquesta és una de les claus del CLIL, la llengua s’utilitza però no s’avalua, no és objecte d’avaluació, per tant, l’alumnat quan veu que no és penalitzat per utilitzar-la incorrectament sinó que més aviat al contrari, és reforçat pel simple fet d’utilitzar-la, s’anima, es deixa anar i inconscientment comença a aprendre-la.
El currículum de la matèria no se’n resenteix?
En absolut. Sí que és cert que les primeres classes són més lentes ja que l’alumnat necessita un període d’adaptació al nou medi però, als pocs dies, no més de dues o tres setmanes, s’adonen que poden seguir amb tota normalitat les explicacions i el ritme torna a ser l’habitual. D’altra banda, el fet d’estar utilitzant l’anglès a les explicacions fa que l’alumnat estigui totalment pendent d’aquestes i es perd molt menys temps en aclariments o repeticions innecessàries de continguts per la senzilla raó que l’alumnat t’està escoltant, amb els cinc sentits, perquè no es poden permetre el luxe de despistar-se. En les classes en català desconnecten molt més perquè saben que poden tornar a enganxar-se quan vulguin, però han perdut el fil, han perdut l’explicació.
No suposa això una amenaça al sistema d’immersió lingüísitic català?
Si la metodologia CLIL fos aplicada a la gran majoria de matèries evidentment sí, però no és el cas. La metodologia CLIL no és una immersió encoberta de l’anglès, sinó que només busca sinèrgies en una sèrie d’hores del currículum que esdevenen una millora de les competències lingüísitiques de l’alumne alhora què no comprometen la matèria no lingüísitica, és més, en surt reforçada en estar molt més atents els alumnes.
El professorat ha de tenir molt bon nivell d’anglès?
Sí i no. I ara ho expliquem, cal que el professorat CLIL tingui un bon nivell d’anglès per tal de sentir-se còmode fent una classe en anglès, lògicament, alhora que el necessita per donar sortida a les necessitats lingüístiques de la metodologia. No cal però que sigui un expert, un filòleg, no cal que tingui una pronúncia exquisida, és molt més important que tingui fluïdesa i capacitat de comunicació. Actualment és necessari un nivell equivalent al certificat d’aptitud de l’EOI per tal d’aplicar la metodologia CLIL. Cal dir que els alumnes se senten molt més relaxats quan veuen que el professor tampoc domina al 100% la llengua, quan li reconeixen alguna mancança se’l senten més proper i es mostren molt més participatius, sense adonar-se’n es predisposen obertament a aprendre.
Els alumnes
Al llarg d’aquests cinc cursos puc dir que la valoració dels alumnes ha estat molt positiva. A final de curs sempre els demano que me la facin arribar per escrit. Us deixo algunes de les reflexions més significatives com a mostra:
- “Em pensava que no entendria res però estava ben equivocada! Puc entendre molt més anglès del que creia”
- “He après anglès sense adonar-me’n perquè tenia l’atenció posada en una altra cosa, la física i la química. I a sobre també n’he aprés!”
- “M’ha agradat molt fer l’assignatura perquè li he trobat utilitat a l’anglès”
- “És curiós… hi ha coses que no se m’han oblidat perquè les vaig aprendre en anglès”.
