Adriana Prades
Tècnica d’Educació infantil
Aquest article fa referència a una experiència viscuda durant el curs 2010-2011.
Ara que ha finalitzat el curs escolar i que ens hem acomiadat de tots els infants per donar pas a una altra etapa de la vida, vull parlar-vos, sense massa preàmbuls, del que ha estat per a mi aquest curs. He tingut la sort de viure una experiència nova, exigent, perquè no dir-ho, plena d’alts i baixos. He estat convivint amb un infant amb una pluridiscapacitat molt greu.
Amb el Jordi he viscut moments que m’han superat però que m’han fet créixer com a persona i que m’han ensenyat a valorar les petites coses de la vida: un somriure, un so, una mirada… Per resumir-ho, podria dir que ha estat un ressorgir constant d’emocions i sentiments. Un repte a nivell personal i professional. Una vivència que ja m’acompanya per sempre.
Ara que ja m’he acomiadat del Jordi, puc dir que he valorat un somriure, un gest… com mai ho havia fet. He conegut en totes aquestes expressions una intenció més enllà d’allò que és habitual. Digueu-li màgia, digueu-li retrobar-se amb l’essència de la vida. El cas és que entenia el seu llenguatge com si formés part de mi. Una interacció creada per aquelles petites grans coses de les que parlava abans. Un món fet de percepcions, d’emocions i de sentiments. Crec que no hi ha res més autèntic i primari.
De la mateixa manera també crec que no hi ha res més autèntic que la figura d’una mare. Vull donar-li el lloc que es mereix. El lloc on es reconeix tot el que fa una mare pel seu fill. Ella ha estat un exemple i en certa manera, una bufetada a la cara que m’ha fet despertar i adonar-me del que realment és essencial per a la vida. No hi ha impediments ni entrebancs que no puguin superar-se amb la força d’una mare com aquesta al costat. Quan ella no hi sigui, el Jordi haurà après d’aquesta empenta per viure.
Per acabar, dir que us animo a viure una experiència com aquesta. Us animo a veure el món des d’un altre punt de vista. Us animo a retrobar el sentit que hem perdut per la vida: apreciar una mirada, sentir una carícia, un gest…
