CRP del Bages
27 de maig de 2011. Deu del matí. Cinquanta-dos nois i noies de 1r i 2n d’ESO de vuit instituts del Bages, acompanyats dels seus professors i professores, es disposen a presentar una dotzena de petxa-kutxa que, prèviament, han estat seleccionats als seus respectius centres.
Com hem arribat fins aquí? D’on surt aquesta trobada?
Petxa… què?
Anem per parts i potser que comencem explicant què és un petxa-kutxa.
Darrere aquesta paraula d’origen japonès s’hi amaga un format de presentació en la qual els/les ponents han d’utilitzar 20 imatges i dedicar exactament 20 segons a cada una. En total, doncs, l’exposició té una durada de 6 minuts i 40 segons, durant els quals es combina l’exposició oral amb el suport visual.
A moltes ciutats del món és fan sessions de petxa-kutxa (anomenades PechaKucha Night), en les quals sol haver-hi moltes presentacions relacionades amb el disseny, l’arquitectura i la creació artística en general.
Antecedents
Per sant Jordi del 2010, a l’institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada es va fer una de les primeres experiències d’ús del format petxa-kutxa al sector educatiu.
A finals del mateix any, a les Jornades d’Educació i Telecomunicacions d’iEARN-Pangea es va fer una presentació de projectes telemàtics utilitzant també aquest format.
D’altra banda, des del Centre de Recursos Pedagògics del Bages hi havia la intenció d’organitzar alguna activitat que fomentés l’ús innovador dels recursos tecnològics que recentment han incorporat la majoria de centres de secundària i vam pensar en la possibilitat d’utilitzar la creació de petxa-kutxa com a pretext per fer un treball en què les eines TIC tenen un pes important.
La proposta
Pel febrer d’enguany es va fer una convocatòria oberta a tot el professorat de secundària per exposar una proposta d’activitat que consistia bàsicament a demanar als nois i noies de 1r i 2n d’ESO que, per grups de 4 o 5 membres, preparessin un petxa-kutxa de temàtica local o comarcal. El dia que vam explicar aquesta proposta vam comptar amb una xerrada de Carles Caño, professor de secundària i expert en comunicació, el qual també va fer una demostració de petxa-kutxa.
Els centres interessats disposarien de tres mesos per plantejar l’activitat a l’alumnat (per a la qual cosa es van facilitar una sèrie de recursos), crear els petxa-kutxa, organitzar una o diverses sessions de presentació internes i escollir un treball per nivell, que es presentaria a una trobada final.
Participació
Es va obrir un termini d’inscripció i la resposta va ser de 12 nivells (s’inscrivien per separat els de 1r i els de 2n) procedents dels instituts Cal Gravat i Lluís de Peguera, -de Manresa-, Llobregat -de Sallent-, d’Auro -de Santpedor-, Miquel Bosch i Jover -d’Artés-, Quercus -de Sant Joan de Vilatorrada-, Mig-Món -de Súria- i Moianès -de Moià.
En total, més de 900 alumnes han participat en la creació de petxa-kutxa.
Les temàtiques tractades han estat molt diverses, des dels graffiti de la ciutat de Manresa fins al romànic de l’Estany, passant pels vins del Bages o els indrets més interessants del poble de Callús.
Cada centre ha utilitzat els mecanismes de selecció dels seus representants que ha cregut més oportuns.
Bloc
Per dinamitzar l’activitat es va crear un bloc en el qual, a més d’algunes informacions puntuals durant el procés de treball, han quedat recollides les presentacions mostrades a la trobada final, amb els corresponents enregistraments en vídeo.
L’adreça d’aquest espai és http://petxa-kutxa.blogspot.com
Valoració
Pendents encara d’una valoració formal amb el professorat que ha estat implicat en l’activitat, des del CRP del Bages estem satisfets de la iniciativa i pensem que val la pena de donar-li continuïtat.
El format petxa-kutxa suposa un repte per a l’alumnat ja que l’obliga a utilitzar unes eines amb les quals està bastant habituat però en una situació diferent, condicionada per les restriccions del 20×20.
Ben aprofitat, ofereix unes possibilitats didàctiques molt interessants ja que fa posar en pràctica una sèrie de competències i habilitats com la cerca d’informació, la capacitat de síntesi, el treball amb imatges, l’estructuració d’un discurs i, evidentment, l’expressió oral i la capacitat de parlar en públic.
